El proper dissabte 25 de setembre a les 12 hores, l’ajuntament del Prat de Llobregat inaugurarà l'exposició Lluita i treball. El moviment obrer al Prat 1917-1978
Aquesta exposició explica l’evolució del moviment obrer al Prat des del 1917, data de l’arribada de La Papelera Española, fins al 1978, any en què se celebren les primeres eleccions sindicals democràtiques.
L’exposició ofereix un recorregut gràfic que va des de les primeres lluites sindicals per aconseguir millors condicions laborals fins a les actuacions contra el règim franquista.
Com a elements expositius hi ha fotografies, objectes i audiovisuals que evoquen el treball a les fàbriques i les accions sindicals dutes a terme per treballadors i treballadores del Prat en aquests anys.
L’exposició és un reconeixement a la lluita sindical i a la seva contribució a la nostra història recent.
Atès que aquests darrers dies milers de pensionistes olesans han rebut una carta signada pel Ministro de Trabajo e Inmigración del Gobierno de Espanya, il·lustríssim senyor Celestino Corbacho Chaves, on se’ls informa de les línies generals de revalorització de les pensions de la Seguretat Social per al present exercici
.Atès que, segons la dita carta, les pensions s’incrementen el 2010 amb caràcter general un 1% i que, en cas de produir-se una revisió per incompliment de les previsions del Ministerio, aquesta no tindria lloc fins d’aquí a dotze mesos.
Atès que, en molts casos, i tal com es desprèn de la mateixa comunicació, l’increment del que paguen aquests pensionistes en concepte d’Impost Sobre la Renda de les Persones Físiques és superior, en molts casos, a l’increment previst en la seva pensió, la qual cosa provocarà que aquest any percebin menys diners que l’any passat.
Atès que l’il·lustríssim Ministro del Gobierno de España, utilitza com a base de càlcul, per a la pretesa revalorització, una previsió sobre l’Index de Preus al Consum estatal, essent històricament la variació de preus a Catalunya més alta, i per tant més perjudicial per als pensionistes.
Atès que, per exemple, l’índex de preus al consum en els darrers vint anys ha patit un increment del 93,3% a Madrid o un 98,4% de mitjana estatal i que a Catalunya l’augment de preus s’ha enfilat fins al 110,9%, la qual cosa ha contribuït a empobrir, encara més, els pensionistes olesans i catalans, en relació amb els de la resta de l’Estat.
Atès que, a més, el Gobierno de Espanya ha decidit suprimir, de manera general i indiscriminada, la bonificació de 400€ en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, la qual cosa afectarà de manera dramàtica a molts pensionistes.
Atès que el col·lectiu de pensionistes és molt nombrós a la nostra vila i, per tant, qualsevol empitjorament de la seva situació va en detriment de la situació general del municipi.
Atès que la majoria dels serveis bàsics i dels productes de consum essencials han experimentat augments molt per sobre de l’IPC en els darrers mesos (només ens hem de fixar en quelcom tan vital com l’energia elèctrica).
Per tot això, el BLOC OLESÀ proposa al Ple l’adopció dels següents acords:
PRIMER.- Sol·licitar al Ministro de Trabajo e Inmigración del Gobierno de España, Il·lustrísimo Señor Celestino Corbacho Chaves, que deixi sense efecte, amb caràcter immediat i retroactiu a 1 de gener de 2010, la revisió de les cotitzacions per IRPF del col·lectiu de pensionistes perquè en molts casos provoca una disminució en les percepcions. En aquest sentit, l’article 50 de la Constitució Espanyola estableix que “los poderes públicos garantizarán, mediante pensiones adecuadas y periódicamente actualizadas, la suficiencia económica a los ciudadanos durante la tercera edad”.
SEGON.- Sol·licitar al Ministro de Trabajo e Inmigración del Gobierno de España, Il·lustrísimo Señor Celestino Corbacho Chaves, que, en el cas dels pensionistes catalans, utilitzi com a base de càlcul per a determinar l’increment de les pensions l’Índex de Preus al Consum català. En aquest sentit, recordem allò que mana l’article 40 de la Constitució Espanyola quan diu: “los poderes públicos promoverán las condiciones favorables para el progreso social y económico y para una distribución de la renta regional y personal más equitativa”, i que la utilització de l’índex estatal empobreix als pensionistes catalans.
TERCER.- Sol·licitar al Ministro de Trabajo e Inmigració del Gobierno de España, Il·lustrísimo Señor Celestino Corbacho Chaves, que reconsideri la decisió d’eliminar de manera general i indiscriminada la deducció de 400 euros en l’IRPF, en el sentit que només la minoria de pensionistes amb ingressos molt per sobre de la mitjana no puguin gaudir d’aquesta bonificació. L’article 31 de la Constitució Espanyola és clar quan diu: “Todos (los ciudadanos) contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad...”
QUART.- Comunicar els presents acords al Ministerio de Trabajo e Inmigració del Gobierno de Espanya, als sindicats USO, UGT, CC.OO., CNT i d’altres, a les principals organitzacions de pensionistes, als esplais d’avis i residències geriàtriques olesanes, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.
L'Associació Catalana d'Investigacions Marxistes i l'Ajuntament del Prat de Llobregat exposen "Preses de Franco". Les dones són les protagonistes daquesta exposició. No són, però, dones qualsevol. Són supervivents. Empresonades durant lèpoca franquista es van veure de sobte privades de llibertat i obligades a conviure amb imposicions religioses, a suportar trasllats de presons, explotació laboral i, el pitjor de tot, a conviure amb els seus fills i filles en aquest marc.La humiliació i massificació de les recluses són algunes de les dures experiències que van haver de suportar. Però els moments difícils solen portar amb sí daltres de positives com la solidaritat. Ja ho deia el filòsof alemany Nietzsche: qui té un per què és capaç de suportar qualsevol com.Lexposició "Preses de Franco" fa visibles ara totes aquestes experiències a través de fotografies de lèpoca i amb la veu de les pròpies protagonistes que, per damunt de tot, segueixen reivindicant el reconeixement dels motius reals del seu empresonament. La mostra estarà a la segona planta del Centre Cultural Torre Balcells fins el proper 28 de febrer.
El eurodiputado de Izquierda Unida Willy Meyer ha interpelado a la Comisión Europea sobre la aprobación por el Ministerio de Trabajo del Expediente de Regulación de Empleo de la multinacional Roca S.A que supondrá el despido de 504 trabajadores ampliables hasta un total de 629 afectados.
Este ERE, que supone un atentado contra los derechos sociales de los trabajadores, afectará a gran parte de la plantilla distribuida entre las plantas de Gavà-Viladecans (Barcelona), Alcalá de Henares (Madrid) y Alcalá de Guadaira (Sevilla).
Asimismo, el Gobierno también ha autorizado a Roca a suspender durante un año el contrato de unos 200 trabajadores que percibirán el 80% de su salario.
Para el eurodiputado de IU "es inaceptable que empresas como ROCA S.A., que han recibido cuantiosas subvenciones estatales deslocalice la producción a otros países y además ahora plantee el despido de un tercio de su plantilla".
"Las empresas -continuó Meyer- no pueden eludir su responsabilidad pública y con los trabajadores, especialmente en los caso en los que han recibido subvenciones públicas".
Ante este ERE, la Dirección General del Ministerio de Trabajo español considera que no está suficientemente probado que se trate de un caso de deslocalización, a pesar de su conocida actividad en China o La India.
Hasta ahora empresa y sindicatos habían pactado varios ERE temporales para afrontar el descenso de la demanda como consecuencia de la crisis. Sin embargo, esta última decisión, totalmente desproporcionada, ha sido adoptada unilateralmente por la multinacional.
Cabe señalar que la multinacional presentó este expediente sin haber llegado a un acuerdo con los sindicatos, que siguen expresando su rechazo al ERE y llamando a la movilización.
Willy Meyer ha denunciado hoy ante la Comisión Europea este Expediente de Regulación de Empleo y le ha solicitado información sobre si Roca S.A. cumple con los requisitos para que los trabajadores afectados puedan beneficiarse de la concesión de ayudas por parte del Fondo de Ajuste a la Globalización.
Asimismo, el eurodiputado de IU ha instado a la Comisión a tomar las medidas necesarias para garantizar la correcta aplicación de la legislación comunitaria de protección de los derechos de los trabajadores y en materias de despidos colectivos.
El Teatre Modern del Prat de Llobregat acollirà el dijous 21 de gener (18 h), un acte d’homenatge als veïns del Baix Llobregat que van ser represaliats durant la Guerra Civil i el franquisme. Presidiran l’acte l’alcalde, Lluís Tejedor, i la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, M.Jesús Bono, i comptarà amb la presència d’alguns dels homes i dones de la comarca que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista. L’homenatge, organitzat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) i l’Ajuntament del Prat, és obert a tothom.
L’homenatge començarà a les 18h i comptarà amb el testimoni d’una persona represaliada pel franquisme de la comarca. La historiadora Gemma Tribó parlarà de la repressió al Baix Llobregat i el grup de teatre Kaddish representarà una selecció d’escenes de “En un barquito de vela”, una història sobre la batalla de l’Ebre. .
L’acte s’emmarca en el programa de 25 homenatges que se celebraran a tot Catalunya, després que el passat octubre el Palau Sant Jordi de Barcelona acollís el primer concert-homenatge als represaliats pel franquisme que va reunir prop de 5.000 persones. Ara, l’objectiu és homenatjar les víctimes de la repressió franquista de forma territorialitzada, i així facilitar l’assistència dels propis testimonis a l’acte. Alhora, es lliurarà un diploma de reconeixement a cada persona que va patir privació de llibertat durant laGuerra Civil o la dictadura, un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l’Estat,la Junta d’Andalusia. El document, signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, es lliura “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”.
Més de 1.100 represaliats del Baix Llobregat han estat indemnitzats pel Govern
Des de l’any 2.000, 1.165 veïns del Baix Llobregat (95 del Prat de Llobregat) han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat. A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros.
Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d’arxius militars i el 30% de presons. Però s’han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d’ajuntaments; cartilles de vacunació...etc. Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.
Per demarcacions, Barcelona suma el 54% dels represaliats pel franquisme que han pogut ser indemnitzats (12.036), Lleida l’11% (2434), el Camp de Tarragona el 8’9% (1969), Catalunya Central el 8’87% (1953), Girona el 8’84% (1946), Terres de l’Ebre el 5’9% (1311) i l’Alt Pirineu i Aran l’1’69% (372). La major part dels beneficiaris són nascuts entre 1910 i 1929, van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa. El segon grup més nombrós l’integren els nascuts entre 1940 i 1959 i que participaven de les activitats antifranquistes.
La repressió
Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l’Estat. Però la repressió també va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració, els batallons de treballadors..etc. L’any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de “rebel·lió”. L’any 1939, només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona..etc) i fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l’Estat espanyol. Les xifres proven la duresa de la repressió del règim, una repressió que li va permetre perpetuar-se en el poder fins a la mort del dictador.
El 3 d’abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals del període postfranquista. Aquell dia vam fer un pas endavant en la consolidació de la democràcia, la llibertat i els drets de la ciutadania, celebrant la nostra victòria al crit de ¡Visca El Prat comunista! Durant aquests 30 anys, el govern municipal del PSUC i ICV- EUiA ha construït una ciutat moderna i transformadora, sobre uns valors plurals i compromesos amb la igualtat i la justícia. En definitiva, una ciutat de tots i totes. Per compartir la nostra història, des de el PSUC del Baix llobregat us animem a visitar un recull fotogràfic sobre el passat i el present del Prat de Llobregat i la seva gent.
Els comunistes del PSUC lluitem per aconseguir un ampli espai de resistència al capitalisme del segle XXI, un lloc on puguin sintetitzar-se les diverses formes d'enfrontar-se al sistema, un moviment plural que sumi totes les forces possibles per a superar les condicions de marginació i explotació de la nostra època. Creiem que pot canviar-se l'actual desordre mundial, que crea l'atur estructural i el treball precari, que condemna a la major part de la humanitat a la misèria, que despilfarra recursos fins a esgotar la capacitat del planeta, que genera la infelicitat de la majoria quant hi ha més possibilitats tècniques que mai per a augmentar l'oci creatiu, assegurar el benestar en un treball digne, eliminar l'explotació.
